Els Jocs Olímpics a l'antiga Grecia

JOCS O FESTIVALS Panhel lènica .-
A Grècia se celebraven quatre festivals en els quals la participació estava oberta a tots els grecs:
- Jocs Olímpics d'Olímpia, en honor de Zeus, se celebraven cada quatre anys.
- Jocs Píticos de Delfos, en honor d'Apol lo, se celebraven cada quatre anys.
- Jocs Nemeicos, a Nemea, en honor de la gesta realitzada per Heracles (Hèrcules) que va donar mort al lleó de Nemea.
- Jocs Ístmicos, al Istmo de Corinto, en honor de Posidó.

ELS JOCS OLÍMPICS .-
Els jocs Panhel lènica més importants eren els Olímpics, que se celebraven a Olímpia cada quatre anys, a l'estiu (aquest període de quatre anys es denominava Olimpíada). En 776 a.C. va començar a fer la llista dels guanyadors i es considera aquesta la data d'iniciació dels jocs. Segons sembla, la idea original va partir del rei Oxilos (cap al 1100 aC), encara que els jocs van començar a celebrar-per iniciativa del rei Ífitos d'Elida, després que aquest arribés a un acord amb els seus rivals, Licurg rei d'Esparta i Clístenes rei de Pisa, per garantir la pau durant l'esdeveniment. Segons explica la tradició, el text del tractat va ser escrit en un disc de pedra i guardat al temple d'Hera. Per als primers jocs Ifitos va organitzar una cursa de 192,27 metres, distància que equival exactament a la mesura grega d'un estadi.
Aquestes proves es celebraven cada quatre anys, duraven un sol dia i sempre coincidien amb la primera lluna plena després del solstici d'estiu (finals de juliol, principis d'agost).
Entre els segles VII i V aC, aquesta manifestació esportiva es va anar consolidant i per a l'any 472 comptava entre els seus participants amb ciutadans de les zones circumdants de l'Elida (Arcadia, laconio, Argolida, ACAI i Mesenia). En l'època clàssica, els jocs duraven cinc dies (un dels dies estava dedicat íntegrament a celebrar ritus i sacrificis religiosos en honor de Zeus) i els guanyadors de les proves rebien com a únic premi una corona de branques d'olivera ( "COTINUS») , encara que els atletes vencedors eren considerats com a herois per la seva pròpia ciutat i rebien ajudes econòmiques dels nobles. Amb el temps, el llorer substituir l'olivera, encara que el costum de la corona vegetal va romandre fins 1960, any en què es van introduir les medalles d'or, plata i bronze.
En els jocs antics les modalitats esportives eren el Pentatló, Carreras, Boxa, Curses de carro, Equitació i Pancracio que era una barreja de boxa i lluita. L'última prova dels Jocs, considerada la més important, era anomenada «final de l'estadi» i consistia a córrer un estadi (192,27 metres). Se sap que un dels primers guanyadors d'aquesta prova es deia Corebo i era cuiner de la ciutat de Elis.
El Pentatló es va afegir a la XVIII Olimpíada i consistia en un conjunt de cinc proves que començava amb el salt de longitud; els que superaven la marca mínima exigida passaven al llançament de la javelina amb llança de 1,50 metres; els quatre primers classificats corrien un estadi; els tres primers qualificats en la cursa passaven al llançament del disc i finalment els dos millors atletes decidien la victòria enfrontant en la lluita.
Els darrers Jocs Olímpics de l'antiguitat es van celebrar l'any 394 dC L'emperador romà Teodosi va decretar posteriorment la suspensió dels jocs. El 424 d.C. Teodosi II va ratificar la suspensió.
Els primers Jocs Olímpics Moderns es van celebrar a Atenes el 1896 organitzats pel baró Pierre de Coubertin.

LA TREVA OLÍMPICA .-
Durant la celebració dels Jocs s'establia la «ekekheiria» o treva olímpica que implicava la paralització de tots els conflictes bèl lics des d'una setmana abans dels Jocs fins a una setmana després. Un any abans del començament dels Jocs s'enviaven missatgers ( «spondofori») o portadors de la treva per tots els racons de Grècia ia totes les colònies gregues del Mediterrani per anunciar la data d'obertura dels Jocs i el període de la treva olímpica .

EL «COTINUS» .-
Els guanyadors dels Jocs rebien com a únic premi una corona ( «COTINUS») elaborada amb branques d'olivera que es tallaven d'una olivera silvestre ( «calistéfanos»), segons la mitologia, plantat per Heracles (Hèrcules) junto al templo de Zeus a Olímpia. Posteriorment es va substituir per llorer.
Aquests atletes es convertien en herois, atorgaven fama a les seves ciutats, els poetes glossen les seves gestes, s'aixecaven estàtues en el seu honor, estaven exempts d'impostos i vivien la resta de la seva vida sense treballar rebent manutenció gratuïta i ajudes econòmiques dels dirigents i mecenes de la seva ciutat d'origen.

NUS .-
Els atletes olímpics competien completament nus, untats amb oli d'oliva. No hi havia equips, cadascun participava a títol individual, encara que representant a la seva ciutat. Per poder competir es requeria ser ciutadà grec i no haver comès cap crim o delicte.